Arxius | Nadal RSS feed for this section

El tió de Nadal

2 març

Tradicions de Catalunya

“Caga tió, cagá torró, i si no cagues, et donaré un cop de bastó”

Ahui m’agradaria presentar-les una tradicó molt bónica de Catalunya, que no hi ha a Alemanya y tampoc en altres partes de Espanya.

tio1

El tió de Nadal o Caga tió.

Está clar que aquest tió no és un home, per res! És un tros de fusta. Pèro no solament un tros de fusta, el tió té una cara amb una somrís molt símpatica i moltes vegades porta una gorra.

Normalent, les primers dies de desembre el tío de Nadal entra en la casa de les familías catalánas.

També té una manteta per el fred i tots els dies, els nens li donen algo per menjar. Al tió li agradan “menjar” moltes coses: verdura y fruta pèro també dolcos.

El 25 de desembre, els nens li fan cagar i li cantan una canció molt divertida de Nadal.

Caga tió
ametlles i torró
no caguis arangades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga tió!

tio2

En el passat, el tió era amb foc! La genit li illuminava per suportar el fred de l’hivern i per tenir llum en les nits. La fusta simbolitzava la naturaleza i la seva fertilitat.

El tió no portava regals grans, aixó era la feina dels reis mags.

Aquesta tradició és algo molt popular de Catalunya i cal conservar-le!

Anuncis

Ei, El Meu Nadal

14 febr.

 

 

El meu Nadal:

El meu Nadal va canviar quan la meva àvia va morir. Abans de dir adéu al nostre món, cada any hi havia una festa excepcional amb alguns costums.

Tota la família arribava els dies abans del dia de Nadal a la casa de la meva àvia. La casa és en un petit poble on la majoria de la família de la meva mare va néixer.

El típic dia de Nadal:

Al matí normalment anàvem al poble per comprar algunes coses.

A casa tothom embolicava els últims regals, decorava els últims bits (¿?) de l’arbre de Nadal i passava el temps fins que els nens esdevenien força impacients perquè esperaven el Nen Crist (que porta els regals) a venir molt aviat.

Sovint alguns anaven caminar quan la neu encara existia.

Llavors alguns adults anaven a la petita sala d’estar per cantar hores amb els nens mentre els altres preparaven la gran sala d’estar on hi havia els regals, l’arbre de Nadal i tot.

Normalment els adults que preparaven tot necessitaven força temps perquè

parlaven i bevien en lloc de preparar.

Els nens cridaven i ploraven tota l’estona. Jo també perquè cantava.

Finalment la campana trucava, el que indicava que el Nen Crist portava els regals.

Però llavors els nens no rebien encara els regals ja que tota la família cantava alguns cants i també algú llegia en veu alta la història del naixement de Crist.

Després tothom desitjava a tothom “Bon Nadal” i tothom feia petons i abraçades a tothom.

Llavors finalment anàvem a la sala d’estar on les sorpreses i els bonics mitjons ens esperaven.

El següent era el sopar, que sempre era l’amanida de patates amb les salsitxes de Frankfurt – molt típic.

Allí els primers regals s’obrien. Afortunadament hi havia bastant vi, cervesa i alcohols més forts per als nens i adults. Aquells que podien, tornaven als regals o feien altres coses.

Per mi, el millor regal sempre era que podia fumar dins de tota la casa.

Els altres dies festius alguns visitaven les altres famílies mentre la resta menjava, bevia, dormia, jugava cartes i generalment es divertia.

I aviat la màgia del retrobament familiar desapareixia i tothom es restabilia per l’any nou.

Desafortunadament l’últim retrobament va ser fa tres anys i avui tothom celebra Nadal a casa seva o amb les altres famílies. Jo realment enyoro aquells temps …

Parlo de Nadal.

6 gen.

El Nadal

5 gen.

 

A Ecuador el temps de Nadal té diverses caracteristiques i a continuaciò m’agradaria parlar d’algunes d’aquestes:

Els centres comercials: des d’octubre fins desembre hi ha molts cotxes als carrers i els centres comercials estan plens de persones. Aquestes cerquen regals per a la seva família i els seus amics. També compren dolços, galetes i xocolates per regalar en nadal.

La novena i la missa: algunes persones fan un pessebre a casa. Es reuneixen per nou dies i resen la novena amb la família al voltant del pessebre. Aquesta tradició té el seu origen als dies dels romans que resaven als seus  déus per nou dies. La nit de nadal algunes persones van a l’esglesia per escoltar la missa.

El sopar i els regals: la majoria de la gent fa un sopar amb la família. Hi ha molt de menjar i per beure. La gent menja gall dindi, amanida i arròs i beuen vi. Havent sopat, s’intercambien regals. Aquesta tradició també té el seu origen als dies dels romans. Ells feien banquets i intercambiaven regals a la festa de Saturn el 25 de desembre.

L’altra cara del nadal: molta gent pobra que viu al camp viatja a la ciutat en Nadal i va de porta en porta per demanar regals. Algunes persones els donen roba o joguines velles i també alguna cosa per menjar. Quasi tota la nit hi son al carrer, amb fred, mentre altra gent celebra el Nadal comodament a casa.

Ja fa algún temps que no celebre el Nadal. Una raó és perquè vaig aprendre que Jesús no va néixer el 25 de desembre i que les tradicions de Nadal no provenen de la Bíblia. No pense que el fer-se regals tinga que ser una obligació, sinó que és una cosa que ha de néixer del cor.   A més no crec que cal tenir un dia específic a l’any per compartir amb la meva família i els meus amics i demostrar-los el meu afecte. M’agrada aprofitar altres oportunitats per estar amb ells i gaudir de la seva companyia i bonics moments. D’aquesta manera he pogut gaudir de molts bonics moments tots els mesos de l’any.

Vídeo

El nadal a Tuttlingen

3 febr.

El meu dia estressant

El meu dia estressant és el dilluns.
Dilluns la meva alarma s´apaga a tres quarts de sis del matí, però em llevo a les sis. Al matí sempre estic cansada, però m´aixeco, em pentino i – si tinc gana i temps – vaig a la cuina i preparo l´esmorzar. Desprès l´esmorzar vaig al lavabo, em rento les dents i em vestreixo.
A tres quarts de set he de conduir la meva mare a la feina i desprès condueixo a la Universitat amb el cotxe. Cada dilluns la Universitat comença a un quart de nou i és per aixo agafo el cotxe a conduir aper anar-hi.
Els altres dies he de anar en tren.
A primera hora tinc serbi. La meva mare és de Sèrbia i vull parlar l´idioma correctament. Després de serbi, a tres quarts de deu, tinc descans fins a tres quarts de dotze. Durant el descans dino, llegeixo un libre o em preparo per el pròxim curs. Llavors, a tres quarts de dotze, tinc fonètica. Aquestes dos hores (o noranta minuts) sempre són molt esgotadores. Has de concentrar-se i escoltar molt bé. Després, aquestes hores esgotadores, tinc un tutorial de lingüístíca per dos hores i llavors tinc un tutorial d´estructura i història de llengües romàniques per dos hores.
A tres quarts de cinc de la tarda m´en vaig la Universitat i torno a casa amb el cotxe. Necesito una hora fins que estic a casa perquè visc a Tuttlingen. A casa la meva familia i jo sopem i després rentem els plats.
Havent sopat, no tinc lleure. He de fer deures, estudiar i em preparo pel pròxim curs.
A les nou del vespre em dutxo amb aigua ben calenta, m´asseco els cabells, em rento les dents i me´n vaig a dormir.
Bon nit al meu dia estressant!

Vídeo

La meva setmana habitual

18 gen.

Hola à tothom!

Sòc l’Anna-Maria i vui presentar la meva setmana habitual a vosaltres.
Jo em llevo cada día a les sis del matí.
Despres em dutxo amb aigua calenta, m’assecco els cabells amb l’assecador i em pentino.
Quan estíc acabada al bany, em vesteixo en el meu habitació. Ei, mai sé que posar me!
Desprès esmorzo un pa amb nutella i un cafe llet. A les vuit agafo el tren i el autobus per anar al universitat.
Aqui tinc classes de llatí i de francès. Es molt escotador pero també m’agrada molt.
Sempre torno a casa a les cinc.
Quan estic a casa faig deures o preparo unes coses per l’universitat. A les set sopo. Havent sopat a vegades pren un bany. Avans de dormir miro una pelicula a la televisió o apren algu per els classes.
Al cap de setmana tot cambia una mica. El divendres no tinc classes i per aixo torno a casa en el meu amic a Donaueschingen. Aqui puc treballar molt per l’universitat.
El dissabte es el día de comprar cosetes. Nosaltres anem a la ciutat i caminem una mica o visitem botigas.
El vespre cuinem junts i desprès anem a una bar per prendrar un cocktail o nomès mirem la televisiò.
El diumenge es el día de descansar. Nosaltres dormim molt, potser que dormim fins al matí!
A vegades anem passejar o llegim junts.
El dilluns torno a Konstanz amb el tren i tot commenca de nou.

Péro al Nadal tot canvia…
Per aixo mireu el meu video de Nadal aqui!

Vídeo

El nadal de la Nadine a Lörrach

13 gen.