Arxius | febrer, 2016

Sobre la cultura del Catalunya

28 febr.

Part 1: Fets del sis d’octubre

Avui, estimats amics del sol, escriuré sobre la historia de la Catalunya – el sis d’octubre de 1934.

El aixó dia hi va haver la proclama del’Estat Català. El president de la Generalittat – es deia Lluís Companys – va fer la proclama.

Desafortundadament l’Estat Català tan sols va durar deu hores. Antes de la proclama ja hi va haver diversos tensiones polítices com la Llei de contractes de conreu i més imporant la eleccion del nou govern president Alejandro Lerroux que va anir amb les amenaçes contra l’autonomia catalana.Tot de aixó va emenar a la proclama.

placa_cadci

Hi va haver algunes tragédies

Durante les deu hores la Conselleria de Governació i molts seus del’Estat Català es va  ser vautelós per els mossos d’esquadra – una autònoma policia que encara existeix avui – i per militants armats.

400px-seu_del_cadci

Un seu durante els fets del 6 d’octubre

Finalment tot del govern català va empresonar i el deu hores Estat Català va finalitzar.

El govern de Catalunya, empresonat

El govern va ser al presó

 

 

Part 2: La mort del Gaudí

Ei, tothom coneix Antoni Gaudí naixia a Reus (1852),  que va ser un arquitecte o jo prefereixo decir artista. Avui el tema del blog és la seva mort. Divertiu-vos.

gaudc3ad

El panorama de Park Güell

El senyor i artista Antoni Gaudí va morir el 10 de juny del 1926.

n30_3_5

 El malvat tramvia que va assassinar el Gaudí

Un malvat tramvia va decidir a assassinar el senyor i artista Antoni Gaudí, el 10 de juny del 1926. El tramvia era un artista també que – en contrari del senyor Gaudí – feia l’art eventual, espontani, commovedor del transport. Després del assassinat el tramvia va fugir de policia a peu. El va fugir a les muntanyas on el tramvia es va amagar per sis dies fins un gos de la policia finalment trobava la tramvia a sota una petit roca. Quan la policia va interrogar el tramvia sobre la raó de assassinat, el no va decir res. La tramvia es va condemnar a molts anys al presó.

El pobre senyor i artista Antoni Gaudí va enterrar en la Sagrada Familia.

Digital StillCamera

Molts anys després la tramvia va morir també quan tenia 67 anys. Curiosament una guàrdia del presó va trobar el diari del tramvia. Ara, finalment la gent va poder entendre la raó. El diari va revelar la tramvia era molt gelós del senyor i artista Antoni Gaudí perqué el rebia més notícia per el seu art. També el diari va revelar tots dos es quedaven amb freqüència per discutir, beber i fumar juntament. Peró una vegada el senyor i artista Antoni Gaudí no va donar diner al artisita tramvia per més vi. El dia pròxim era el 10 de juny del 1926.

Que podem aprendre del assassinat? Evidentment cal tractar los transports públics amb respecte i cal ajudar los. Perqué no se fa morirà bastant aviat … potser.

hsv-3

No cal posar les escombraries al transport públic

Un consell: Quan t’agrada la história de la mort del senyor i artista Antoni Gaudí, crec que t’agradarà la pel·licula esta produint ara.

Anuncis

Els castells

25 febr.

Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys al Camp de Tarragona i al Penedès. És tradició original del Camp de Tarragona, i que s’ha estès a altres regions de Catalunya, convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana.3d10_fm_de_vilafranca

Els participants són persones de totes les edats i rivalitzen per formar-ne de més alts i de millor estructura, coronats amb l’enxaneta, un nen o nena que aixeca el braç.

Un castell té tres parts: la pinya que es la base del castell; el tronc que és la part intermèdia; i el pom de dalt que són els tres darrers pisos. Les persones més fortes i més grans es col•loquen a baix i els més petits a dalt. El nen o nena que puja a dalt de tot es diu enxaneta.220px-Enxanetacdm

El lema dels castellers és força, equilibri, valor i seny. I és que amb aquesta activitat els castellers desenvolupen molts valors, alguns de tipus físic com l’agilitat, la resistència, l’equilibri i la força; i d’altres de tipus psíquic com prendre decisions, treballar en equip o la confiança en un mateix. Ser casteller és molt difícil.

220px-PomDeDalt

Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

El meu nadal

25 febr.

El meu dia de nadal comença trist. Al matí la meva àvia i jo anem al cementiri perquè és el dia de mort del meu avi. Anem a la tomba i posem flors en ell.P1040526

Al les sis del vespre la meva àvia, la meva mare, la meva germana i jo anem a l’església. El meu pare es queda a casa i prepara el sopar.

Mengem i celebrem en un cercle petit perquè només tenim una família petita: El meu pare, la meva mare, la meva germana, la meva àvia, el meu oncle i jo.

Després de l’església vam arribar de tornada a casa i mengem: ,,Rollbraten“ amb amanida de patates.

Després del sopar la meva germana i jo cantem per la nostra família.

Després hi ha els regals. Seiem al voltant de l’arbre de nadal i desempaquetem els regals.

La nit restant seiem junts, bevem i juguem a les cartes.

Les falles

22 febr.

Les falles es una festa que se celebra a València principalment das del 15 al 19 de març. Oficialment comença l’últim diumenge de febrer amb la Crida. Actualment aquesta festa es molt popular, també pels turistes.  Durant la festa es fan molts activitats. Hi ha castells de focs artificials i la gent que participa a la festa construeix ninots amb materials combustibles. Al final de la festa es cremen tots els ninots, excepte el guanyador.

Ei, El Meu Nadal

14 febr.

 

 

El meu Nadal:

El meu Nadal va canviar quan la meva àvia va morir. Abans de dir adéu al nostre món, cada any hi havia una festa excepcional amb alguns costums.

Tota la família arribava els dies abans del dia de Nadal a la casa de la meva àvia. La casa és en un petit poble on la majoria de la família de la meva mare va néixer.

El típic dia de Nadal:

Al matí normalment anàvem al poble per comprar algunes coses.

A casa tothom embolicava els últims regals, decorava els últims bits (¿?) de l’arbre de Nadal i passava el temps fins que els nens esdevenien força impacients perquè esperaven el Nen Crist (que porta els regals) a venir molt aviat.

Sovint alguns anaven caminar quan la neu encara existia.

Llavors alguns adults anaven a la petita sala d’estar per cantar hores amb els nens mentre els altres preparaven la gran sala d’estar on hi havia els regals, l’arbre de Nadal i tot.

Normalment els adults que preparaven tot necessitaven força temps perquè

parlaven i bevien en lloc de preparar.

Els nens cridaven i ploraven tota l’estona. Jo també perquè cantava.

Finalment la campana trucava, el que indicava que el Nen Crist portava els regals.

Però llavors els nens no rebien encara els regals ja que tota la família cantava alguns cants i també algú llegia en veu alta la història del naixement de Crist.

Després tothom desitjava a tothom “Bon Nadal” i tothom feia petons i abraçades a tothom.

Llavors finalment anàvem a la sala d’estar on les sorpreses i els bonics mitjons ens esperaven.

El següent era el sopar, que sempre era l’amanida de patates amb les salsitxes de Frankfurt – molt típic.

Allí els primers regals s’obrien. Afortunadament hi havia bastant vi, cervesa i alcohols més forts per als nens i adults. Aquells que podien, tornaven als regals o feien altres coses.

Per mi, el millor regal sempre era que podia fumar dins de tota la casa.

Els altres dies festius alguns visitaven les altres famílies mentre la resta menjava, bevia, dormia, jugava cartes i generalment es divertia.

I aviat la màgia del retrobament familiar desapareixia i tothom es restabilia per l’any nou.

Desafortunadament l’últim retrobament va ser fa tres anys i avui tothom celebra Nadal a casa seva o amb les altres famílies. Jo realment enyoro aquells temps …